Panorama actual del cinema català

Quan una pel·lícula és considerada catalana?

Cada vegada és més comú que en la producció d'una pel·lícula (tant en el preproducció com en la post producció), es contracti gent de tot el món, és a dir que l'equip darrere del film estigui format per gent de llocs diferents. 

​

Per tant, el primer que cal saber és, quan es considera pel·lícula catalana?

​

Segons l'acadèmia del cinema català és pel·lícula catalana la que està participada en un mínim del 20% per una productora domiciliada a Catalunya i que, a més a més, té suficient participació de talent català.

​

Anys de glòria

L'any 2009, les pel·lícules rodades en català van fer un 8% de públic. En canvi, ara, any 2017, tenim un 1% de públic que va a veure produccions en català. És un drama, un dels grans fracassos de la nostra indústria.                                                                                                                                                    

Pa Negre que es va estrenar el 2010 és la pel·lícula amb més premis gaudí (13), la gran recaptació va ser a València i Mallorca a part de Catalunya. La part més important de diners però, la vam fer a Madrid i en versió original. Això afirma que el problema del cinema català no és l’idioma

​

Decadència actual

Cada vegada és més difícil rodar en català, ara, la gent que vol rodar ha de passar al castellà o a l’anglès. Perquè?

​

- TV3 era la principal ajuda de producció de les pel·lícules catalanes, ara té una estructura molt pesant que no deixa marge econòmic per produir com havia fet abans. Ara ja no actua com a motor audiovisual.  Amb la crisi TV3 va baixar pràcticament a la meitat el pressupost que tenia per a les produccions. (té molts treballadors i destina diners a programes i sèries ) 

 

- El talent del sector audiovisual no veu recursos aquí i marxa a Madrid o a l’estranger. Els joves que s’hi volen dedicar no veuen possibilitats aquí. “Si mires Un monstre em ve a veure, que és talent català, entendràs que el talent hi és. Però el film s'ha hagut de fabricar a fora. Tenim talent, però molt ha hagut de fugir a fora.” Isona Passola 

 

- El govern de la generalitat destina molt poc pressupost (0,07%) a la cultura. En el moment en què veiem més audiovisual que mai, el govern no s'ha posat com a obligació, com han fet la resta de governs de països europeus.

 

- Es fan moltes pel·lícules petites amb poc pressupost i que sovint ni tan sols arriben al cinema.  Hem oblidat que el cinema ha de tenir un interès artístic, però també un d'industrial. Aquests darrers anys, el cinema català ha quedat reclòs a projectes de petitíssim pressupost. Es roden pel·lícules amb 100.000 euros quan l’estandard europeu és de 3-4 milions d’euros, d’aquesta manera no es pot ser competitiu. La crisi va provocar que la gent produís molt precàriament, sense cobrar, fent pel·lícules de baixíssim pressupost i establint-ho com si fos normal.  L'absència de públic i d'inversió ha acabat provocant que la llengua catalana s'associï a pel·lícules de baix pressupost i d'ambicions alternatives. L'any 2009 teníem operadores que pagaven i una televisió nacional que funcionava i que feia de motor dels projectes. Per a la ficció, la televisió és clau a tots els països!