1.- Definició de publicitat.

Conjunt de mitjans, tècniques i activitats que tenen com a objectiu informar i persuadir la gent perquè compri certs productes, cregui unes determinades opinions.

​

2.- Tipus de publicitat

Referencial: explica les característiques del producte, diu com és, com actua, i tracta d'oferir arguments objectius, raonats i comprovables.

​

Informatiu: informa sobre un nou producte o la millora d'un d'existent i promou informació sobre algun servei prestat per una empresa i beneficis de l'ús d'un producte.

​

Subliminal: Treballa amb l'inconscient: els missatges tant auditius com visuals estan dissenyats per percebre pel consumidor sense que se n'adoni. El seu objectiu és que el consumidor es vegi induït a consumir aquell producte o servei.

​

Emocional: uneix els sentiments, a la relació amb els altres i amb el món, intentant convèncer els compradors que amb aquella marca se sentiran més estimats o feliços.

​

Simbòlica:  tracta d'aplicar a la marca un significat concret que la faci representativa dels nostres desitjos.

​

3.- Diferències entre publicitat i propaganda.

Són conceptes utilitzats comunament com a sinònims, però en realitat no ho són amb exactitud, i convé diferenciar-los, especialment en contextos en què és necessari tenir un llenguatge precís o especialitzat. Algunes grans diferències són que l'objectiu és el que es vol aconseguir, en el cas de la propaganda és instal·lar una veritat, mentre que el de la publicitat és vendre un producte i que la propaganda crea marcs ideològics, actua en el camp del pensament per modificar el nostre comportament. La publicitat, en canvi, usa un marc ideològic ja existent per a brindar una solució a un problema propi d'aquest estil de vida.

​

4.- Funcionament de la publicitat

Fórmula AIDA: la percepció de la marca es fomenta i dirigeix en gran part gràcies a accions publicitàries i de màrqueting, la fórmula AIDA presenta una explicació de la mesura en què la publicitat i altres estratègies comunicatives influeixen en la tria d'una marca

-Atenció: Perquè un consumidor prengui tan sols en consideració un missatge publicitari cal despertar primer el seu curiositat ( activació, percepció i emoció)

-Interès: Despertar el seu interès i mantenir-lo a llarg termini. En aquesta fase del procés de presa de decisió de compra, es presenten béns o marques, es destaquen els seus avantatges, es demostren les seves possibles aplicacions i es mostren totes les possibilitats que obre la seva adquisició -en el millor dels casos, des del punt de vista de consumidor.

-Desig: desenvolupa una intenció concreta de compra . Del que es tracta ara és de convèncer a la nostra interessada en els auriculars amb Bluetooth que hauria de comprar un dels models anunciats a la botiga

-Acció: es tracta de convertir aquest desig en una acció concreta, el que té lloc en l'última fase de la fórmula AIDA: comprar un article o contractar un servei.

​

5.- Parts d’un anunci gràfic

​

Headline: Títol. Gairebé sempre està a la part superior o al mig del cartell per que l'espectador sigui lo primer que vegi. Els títols han de ser directes i fer que l'espectador tingui ganes de seguir llegint la resta del cartell.

​

Bodycopy: Text. Sol estar escrit amb una lletra més petita que el títol i dóna una informació més extensa, detallada i aclaridora del producte.

​

Visual: Imatge. Les imatges solen ser del producte en si o de gent utilitzant-lo, serveixen per captar l'atenció del espectador. La imatge és la peça més important de molts cartells.

​

Payoff: Eslògan. Frase amb l'objectiu de que sigui recordada i que tingui cap tipus de gràcia.

​

6.- Els contravalors de la publicitat

​

Elitisme: actitud que consisteix a sostenir que aquells que són considerats com l'elit, selecte grup de persones amb notables habilitats, són persones de les quals s'haurien de prendre amb més seriositat les seves opinions i influències per mantenir un estatus superior.

​

Egocentrisme: actitud psicològica en la qual l'individu es considera el centre de l'univers, dona valor a les coses que li són d'utilitat pròpia i és incapaç de posar-se en el lloc de l'altre per considerar què sent aquest.

​

Permissivitat: actitud que permet o autoritza a fer una cosa.

​

Consumisme: Tendència al consum excessiu i innecessari de productes que fa que creixi l'economia.

​

Consumisme desmesurat: Tendència al consum, i només al consumisme excessiu de productes. És a dir, és com un consumisme però Encara més desmesurat, excessiu i malaltís.

​