PLA CONTRAPICAT: La càmera es troba per sota dels ulls del subjecte, el qual queda emfatitzat, engegantit, i adquireix una dimensió psicològica major. 

​

PLA PICAT: És aquell en el qual la càmera està emplaçada per sobre de la mirada. Psicològicament produeix sensació d'inferioritat del subjecte.

​

PLA NADIR: La càmera, està emplaçada sota el subjecte.

​

PLA NORMAL: Quan respectem l'horitzontalitat. 

​

PLA ZENITAL: En el qual la càmera està situada completament damunt de la figura, en la seva vertical.

​

GRAN PLA GENERAL: Mostra una visió global de l'entorn, per situar el conjunt dels elements. La figura humana pot o no aparèixer i en qualsevol cas, queda difuminada com un element més de l'escenari.

​

PLA GENERAL:S'usa per visualitzar completament el nostre model i abasta tots els elements d'una escena, és a dir, que apareix tot el cos de cap a peus, sense cap tipus de retallada.

​

PLA SENCER: És l'enquadrament on els límits superior i inferiors coincideixen amb el cap i els peus del subjecte.

​

PLA AMERICÀ: També conegut com a pla de tres cambres. Té el seu origen en les pel·lícules de western americanes, que es caracteritzaven pels seus enquadraments per sota del maluc fins als genolls. És molt útil quan es vol retratar a diverses persones.

​

PLA MITJÀ: En aquest es mostra al model des del cap dins a la cintura i també es pot emprar per fotografiar a diverses persones interactuant. Es fa servir amb regularitat en la fotografia de moda i és el pla per excel·lència en els telenoticies.

​

PRIMER PLA: S'utilitza generalment per destacar la mirada o el gest d'una persona. L'enquadrament  va des del cap fins a les espatlles. És el més indicat per al retrat del rostre, donat que, destaca els detalls.

​

PRIMERÍSSIM PRIMER PLA: Aquest tipus de pla és molt més agressiu i íntim que els anteriors. S'aconsegueix enquadrant des del cap per sobre del front, fins a la barbeta.

​

PLA DETALL: S'utilitza per destacar elements específics. En aquest tipus de pla es poden aconseguir enquadraments creatius i originals.

​

PLA ABERRANT: Es varia l'angle de l'eix de la càmera. Aquest pla és molt impactant, salta a la vista i va ser utilitzat amb molta freqüència per l'expressionisme alemany. El cinema publicitari actual també ho empra amb profusió. Des del punt de vista narratiu és molt interessant per posar de manifest situacions o actituds anormals, tenint sempre molta cura de compensar les inclinacions d'uns plans amb uns altres.

​

CAMP: Tot allò que la càmera fa visible en un enquadrament determinat, és a dir, el que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

​

FORA DE CAMP: És el que no veiem en l'enquadrament però que d'alguna manera o una altra forma part de l'escena, ja sigui perquè l'enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.

​

SEQÜÈNCIA: Conjunt de plans que transcorren en una mateixa localització i en un temps continu. Es pot definir com una unitat narrativa que es basa en un canvi d’espai o de temps.

​

MUNTATGE: Organització dels diferents plans d’un film segons determinades condicions d’ordre i durada.

 

-LINEAL: Es tracta del muntatge més senzill i fàcil d'entendre, ja que l'acció transcorre com en la vida real i els personatges van evolucionant al llarg del guió. El clímax de la narració es troba normalment cap al final amb una progressió constant i generalment uniforme per tal de mantenir l'atenció de l'espectador.

 

-ALTERN: Consisteix a relatar diverses accions de diversos personatges que es produeixen de forma simultània i que acaben confluint en el temps i en l'espai.

 

-PARAL·LEL: Consisteix a muntar, de forma successiva, fragments de dues o més escenes que passen en moments o llocs diferents, intercalats entre si amb la intenció de potenciar un clímax dramàtic o conduir la narració cap a un punt de convergència.

 

RACCORD: La relació continuada entre els diferents elements visuals presents als plans d’una filmació per tal de que no es trenqui la il·lusió de seqüència ni la credibilitat de la narració.

 

CÀMERA FIXA: És un recurs molt utilitzat en  els inicis del cinema perquè recllia l'herència del teatre, i perquè equips de filmació eren molt pesats i difícils de transportar. De fet, encara s'utilitza molt, però no de manera exclusiva.

 

TRÀVELING: Aquest moviment es produeix en un espai tridimensional. Bàsicament la càmera es desplaça, ja no gira sobre un eix, sinò que avança, retrocedeix, s'enlaira, aterra o qualsevol combinació d'aquests.

S'utilitza sobretot en situacions en que es necessita un apropament o allunyament del motiu o escenari.

 

PANORÀMICA: La rotació de la càmera sobre el seu propi eix (horitzontal, vertical o diagonal).

Les panoràmiques s'acostumen a fer amb la càmera muntada sobre un tripode, tot i que també es poden fer a mà, tot i que obviament resulten més inestables.

 

ZOOM: Permet que els objectes s'apropin o s'allunyin sense necessitat de desplaçar la càmera. També s'anomena traveling òptic, però a diferència del traveling normal, els objectes que s'acosten es comprimeixen i no es descobreixen les zones amagades darrera dels objectes.

​

STEADYCAM: És el moviment lliure de la càmera. S'aconsegueix amb un sistema de suspensió o absorció del moviment, que permet realitzar seguiments d'objectes en moviment en situacions on un traveling no és viable: pujant una escala o a través dels arbres d'un bosc.

 

LLUM CREUADA: Entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

 

LLUM FRONTAL: situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats

 

LLUM PICADA: és un recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

 

LLUM CONTRAPICADA:  des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel·lícules de terror.

 

CONTRALLUM: El focus instal·lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar; s’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.

 

CONTRAST: De la mateixa manera que el color, les zones d'alt contrast (per exemple llum encesa sobre fons fosc o ombra sobre llum) també servirà per atraure la mirada. 

​

SO: Evoca la realitat, tot i que no té significació profunda, només té dimensió informativa; per exemple, pel soroll podem saber si hi ha algú en una habitació. 

​

SILENCI:  Adquireix valors com l’ansietat, el plaer, la tranquil·litat o l’enuig que només coneixem gràcies al context. 

 

MÚSICA: Agafa el significat que el seu autor li vulgui donar. Això explica que quan escoltem una melodia o una simfonia o una suite sentim coses molt diferents. No sabem el perquè, però ens produeix sensació de soledat, alegria, tristesa, por, etc. 

​

BANDA SONORA: Té com a intenció potenciar les emocions a l’espectador. I relaciona el so amb les imatges.