Carla Garrido B2A2
Curtmetratge del Neorrealisme Italià
En aquest projecte hem fet un curtmetratge, la Joana Llach, la Sara Herraiz, el Gerardo Giai i jo, ens hem basat en el Neorrealisme Italià seguint les seves característiques
Idea principal
La idea principal del nostre curt era, seguint el moviment neorrealista, transmetre la pobresa i misèria d'una família de classe baixa en l'època de dictadura de Mussolini.
Storyline
Una família passa penúries per culpa de la pobresa. La germana més petita està apunt de morir i es veuen amb dificultats per poder-la ajudar.
Personatges
Els personatges que apareixeran al nostre curt seran:
Giovanni: el pare.
Nicoletta: la germana més gran que adopta el rol de la mare difunta.
Lenú: la germana mitjana.
Amèlia: la germana petita, greument malalta.
Mossèn.
Escaleta
Escena 1:
- De matinada, l'amèlia estossega fort.
- La Nicoletta i el pare es desperten a veure-la.
Escena 2:
- El pare i la Lenú marxen de casa, la Nicoletta es queda amb l'Amèlia.
Escena 3:
- Sortint de l'església el pare i la Lenú parlen amb el mossèn sobre la situació de l'Amèlia.
Escena 4:
- La Lenú roba una mandarina per a l'Amèlia.
Escena 5:
- Arriben a casa, donen la mandarina a l'Amèlia.
- Sonen trets al carrer i surten al balcó.
- La Lenú roba un tros de mandarina a la seva germana.
Escena 6:
- Sona el timbre.
- La Lenú obra la porta.
- La família parla amb el mossèn a les escales.
- L'Amèlia estossega molt fort i entren tots a dins.
Guió literari
És de matinada i la germana petita està malalta. Es posa a tossir, la família es desperta i la va a veure. Sospiten que no viurà massa més temps. Al matí la família va a l’església a avisar al mossèn de l’estat crític de la germana. La germana petita es queda a casa amb la germana gran que la cuida. De tornada a casa el pare i la germana mitjana passen per una fruiteria a robar menjar perquè passen fam i no tenen diners.
Quan arriben a casa deixen la fruita a la tauleta de l’habitació de la nena perquè se la mengi quan es desperti. En aquell moment se senten uns trets al carrer i tots corren cap al balcó a veure què passa. La Lenú aprofita aquell moment per acostar-se a la tauleta i robar un tros de fruita sense que ningú la vegi,té molta gana i sap que el menjar no farà sobreviure a la germana petita gaire més temps. Acte seguit sona el timbre, la mateixa Lenú va a obrir la porta i es troba al mossèn. Crida a la família perquè hi vagin i es queden parlant a l'escala amb ell que pregunta com es troba la petita. Al mateix moment l'Amèlia estossega molt fort. Tota la família entra a dins la casa ràpidament.
Gravació
Per a la gravació del curtmetratge, vam gravar amb càmera en mà la majoria de vegades, tot i que en algunes ocasions vam utilitzar un trípode. Pel que fa a la il·luminació, vam utilitzar sempre llum natural. Per al so, vam gravar l'àudio un cop feta la gravació, tal com es feia en les pel·lícules del moviment. Igual que al Neorrealisme Italià, vam optar per aconseguir actors que interpretessin la seva pròpia història, és per això que pel paper de mossèn, vam triar al mossèn Jan Martínez.
Vestuari
En Giovanni; a casa du pantalons amb tirants i samarreta d'imperi, a l'exterior du camisa i gavardina.
La Nicoletta duu faldilla, rebequeta i davantal i mocador al cap per transmetre el rol de mare que adopta.
La Lenú port posat coll alt, una rebeca i faldilla. No té res més per abrigar-se.
L'Amèlia porta pijama blanc, va tapada amb un llençol.
Espais i localització
Al ser un moviment cinematogràfic de fa gairebé un segle, va ser difícil trobar localitzacions i espais que fossin adients per a la gravació.
Els interiors estan gravats en una casa del carrer Gaietà Ventalló de Mollet, i els exteriors estan gravats al carrer Gaietà Ventalló de Mollet i a la Parròquia de Sant Vicenç, a Mollet.
STORYBOARD
Cartell
Aquest cartell complementari l'hem fet inspirant-nos els de les pel·lícules com Ladri Di Bicilette, Ossessione, Sciuscià, Roma Città Aperta.
Per al fons utilitzem una foto en pla general d'una de les escenes del curtmetratge i al damunt, hi superposem amb photoshop una imatge de la Nicoletta, al veure que se solen utilitzar imatges superposades i muntatges de diferents tipus per als cartells del moviment. La imatge està editada de manera que quedi fosca i amb poca saturació però que destaquin els colors càlids, que combinen amb la tonalitat ataronjada del títol: di mattina.
La tipografia que utilitzem per al títol, amb un resseguit negre, busca seguir també l'estètica neorrealista.
Tot i la intenció d'imitar al màxim un autèntic cartell de pel·lícula neorrealista italiana, hem pres una decisió que contradiu el moviment. La majoria d'imatges que apareixien als cartells eren pintures i, en cas de ser fotografies, eren en blanc i negre. Nosaltres ho hem portat a l'actualitat i hem utilitzat una fotografia en color per poder jugar amb els colors i les tonalitats del cartell.
