Context històric

A finals de la 2a Guerra Mundial, a Itàlia, la dictadura de Mussolini només permetia projectar cinema patriòtic, poc novedós i a favor del feixisme.
Al 1943, amb la caiguda del règim feixista de Mussolini i posteriorment el final de la guerra, el país queda en una ruïna econòmica i social. No obstant, això va donar als directors italians molta llibertat creadora per poder tractar al cinema la realitat dura, cruel i de misèria de l'època. Els directors es van centrar a gravar temes socials, polítics i econòmics en primera persona. 


 

Característiques

- Estètica documental, s'allunya de la ficció.
- Màxim realisme, prescindeixen d'efectes.
- Màxima objectivitat.
- Compromís social per denunciar les injustícies.
- Personatges anònims de classe humil.
- Voluntat d'apropar el mitjà a la gent del carrer.
- Destaca per la improvisació.
- Rebuig de l'artifici en favor d'un estil més natural.
- Pocs recursos i precarietat.
- Importància de les emocions.
- Escenaris reals i naturals (no hi ha decorats).
- Càmera en mà.
- Actors professionals i no professionals.