Carla Garrido B2A2
Sorry, we missed you
Després d'aconseguir la segona Palma d'Or amb "Jo, Daniel Blake", el realitzador britànic Ken Loach abraça a "Sorry We Missed You" els orígens del seu cinema, aquell que incorria en l'àmbit obrer, laboral i familiar. El que "Sorry we missed you" abans de res ens retrata és l'erosió de l'entorn ínim i familiar a mans d'una estructura social i política perversa i deshumanitzada que porta el capitalisme i la desigualtat social com a bandera.
Ricky, Abby i els seus dos fills viuen a Newcastle. Formen una família molt unida. Ricky ha passat d'una feina a una altra; Abby es dedica a cuidar persones grans i gaudeix amb la seva feina. Tot i treballar cada vegada més, són conscients que mai no obtindran l'anhelada seguretat econòmica o tindran una casa en propietat. Sorgeix llavors una oportunitat per a Ricky gràcies a la revolució de les aplicacions. La parella decideix apostar el tot pel tot. Abby ven el cotxe perquè Ricky es compri una furgoneta i es converteixi en repartidor per compte propi: per fi serà el seu propi cap. El món modern es cola a la cuina familiar, oferint-los un futur diferent.
Anàlisi de la pel·lícula
És un director anglès contemporani que realitza films de caràcter social denunciant les injustícies del món. Totes les seves pel·lícules tenen un subtext de l'individu contra la societat. Per aquesta raó, tot i que els arguments són diferents, les seves pel·lícules comparteixen una gran semblança. La filmografia qd'quest director es basa en:Cathy Come Home (1966), The Big Flame (1969), Days of Hope (1975) i Sorry We Missed You (2019).
Aquesta pe·lícula es contextualitza en la crisi financera de 2008. Una crisi a escala mundial que va afectar molts ciutadans, incrementant la pobresa i la precarietat econòmica. El film exposa les conseqüències de les crisis que està destinat a tenir el sistema capitalista, criticant-lo i fent reflexionar al públic sobre l'economia actual.
També tracta de l'augment de repartidors a domicili i les empreses que hi ha al darrere, deixant oberta la pregunta si és un sistema adient de compravenda.
Recursos visuals:
Els plans que hi predominen els plans sencers i migs, tot i que també s'utilitzen plans aeris i generals per situar-nos en l'espai.
Pel que fa al moviment de la càmera, al llarg del llargmetratge s'utilitza la càmera estàtica, sí que en alguna escena, com en la que camina pel camp fins a l'espantaocells, fan ús de la tècnica de travelling
A la posada en escena, solen centrar-se amb els personatges donant-nos una part visual de l'espai on se situen i omplint aquest amb petits detalls que aporten molt significat dins de la trama. Com en l'escena de la taula de billar on les boles són una clara representació del suport de cadascú dels protagonistes. La blanca sent la Diana i la negra en Charles.
EN L'ESCENOGRAFIA
Predominen els colors pàl·lids i poc saturats, normalment s'acostumen a utilitzar aquests tons quan es vol transmetre x sensacions i emocions, en aquest cas es busca transmetre la tristesa i desesperació. La llum durant tota la pel·lícula acostuma a ser natural, per no dir que no hi ha cap moment en el qual la llum sigui artificial. Això aconsegueix que l'espectador empatitzi més, ja que veu com els escenaris i les llums són iguals a la vida real.
Predominen els colors pàl·lids i poc saturats, normalment s'acostumen a utilitzar aquests tons quan es vol transmetre diferents sensacions i emocions, en aquest cas es busca transmetre la tristesa i desesperació. En quant a la música apareix en moments puntuals per oferir més dramatisme a les escenes.
Els actors d'aquesta pel·lícula son els següents:
Ricky - Krishitchen
Abby - Debbie Honeywood
Seb - Rhys Stone
Liza Jane - Katie Proctor
Maloney - Ross Brewster
Henry - Charlie Richmond
Freddie - Julian Ions
Rosie - Sheila Dunkerley
Robert - Maxie Peters
Ben - Christopher John Slater
Mollie - Heather Wood
