Anàlisi de la pel·lícula  

Mentre duri la guerra entra al club de les pel·lícules sobre la Guerra Civil amb honors per canviar de narrador. Tot i això, no deixa de ser una pel·lícula més que no es posiciona a l'hora de criticar el feixisme tot i haver-se anunciat com a tal. Cas a part, els seus punts forts són la perspectiva des dels ulls de Miguel de Unamuno i els detalls històrics que passen desapercebuts, però hi són molt presents.

​

Recursos visuals:

Una bandera en blanc i negre ocupa tota la pantalla en primer pla de la pel·lícula. És indubtablement una bandera espanyola, però és impossible endevinar si es tracta de la vermellor o la tricolor republicana. La tela es compon duna successió de tres barres dun gris saturat. Però mentre un text explicatiu ens posa en situació, el blanc i el negre va desapareixent i el color assalta els ulls de l'espectador, fins que descobrim que l'última franja és morada. I resolem un misteri que dura pocs segons però que situa l'espectador en un temps i una situació molt concretes.

Amb aquest senzill –per no dir bàsic–, truc visual Amenábar imprimeix des del minut un un caràcter indubtablement polític a la seva pel·lícula. Alhora que la càrrega dun sentit de lèpica i transcendència que arribarà fins a lúltim minut de metratge. I no obstant, lluny de ser subtil, el gest èpic deixa clars els recursos que el director utilitzarà des de llavors per retratar una figura que, precisament, va pecar de ser gris. De no posicionar-se amb cap dels contendents que després s'enfrontarien a la Guerra Civil.

​​

FITXA TÈCNICA

Direcció: Alejandro Amenábar

Durada: 107 minuts
Guió: Alejandro Amenábar i Alejandro Hernández
Producció: Alejandro Amenábar, Fernando Bovaira, Domingo Corral i Hugo Sigman
Fotografia: Alex Catalán
Música: Alejandro Amenábar
Repartiment: Karra Elejalde, Eduard Fernández, Santi Prego, Nathalie Poza, Tito Valverde, Luis Bermejo, Patricia López Arnaiz, Inma Cuevas, Carlos Serrano-Clark, Luis Zahera, Ainhoa ​​Santamaría, Mireia Rey, Luis Callejo